La Cellera

 

El terme municipal de La Cellera de Ter, a la comarca de La Selva, té una extensió de 14,63 Km2 de superfície. Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de Les Guilleries. L’altra part la forma una plana fèrtil, voltada d’aigua, de poc més d’1km d’amplada, vorejada pel Ter i la riera d’Osor. El poble es troba a 166 m sobre el nivell del mar i dista 19 kms. De Girona, seu del bisbat, 12 kms de Sta. Coloma de Farners, el partit judicial i cap de comarca, 30 kms d’Olot, 50 kms Vic i 102 kms de Barcelona, que són les vies tradicionals de la població.

 

Història

Els primers habitants d’aquestes valls es remunten a l’any 100.000 ac., datació que correspon a la troballa més antiga feta dins del municipi: restes d’una tribu nòmada que es va moure per bona part de l’actual comarca de la Selva. Cal destacar també les troballes de la Cova del Pasteral, sepulcre funerari del neolític, i les restes d’un poblat ibèric situat al capdamunt del Colldegria.

La primera referència escrita on es parla de l’església de la Cellera data de l’any 833 i correspon als privilegis que va rebre l’abat Deodat del rei Lluís el Piadós per repoblar les valls del Ter.

El poble de la Cellera neix com a Cellae depenent del monestir de Santa Maria d’Amer. Les Cellae eren esglésies parroquials depenents d’un monestir i que situades en punts més o menys llunyans donaven peu al naixement de noves colònies humanes.

Malauradament, el seu enclavament, clau per creuar el riu Ter, converteix la Cellera en pas obligat de regiments militars. Això converteix el municipi en escenari de batalles dins la Guerra de Separació de Catalunya, dins la Guerra del Francès, dins les Guerres Carlines fins i tot en plena Guerra Civil on és objectiu de les bombes dels Junkers alemanys.